Una jornada al meu centre ...

Un dia en el centre on realitzo les pràctiques es desenvolupa de la següent manera: les educadores arriben al centre i mentre que no arriben els infants fan treball, preparen material, o fan petites reunions sobre temes del dia a dia.

Quan van arribant els infants, es van cadascuna a la seva classe fins que arribin tots. Els infants mentre juguen. Una vegada tots junts comencem amb les rutines. El dia es comença donant la benvinguda cantant una cançó, i després de la cançó passem llista entre tots de qui ha vingut i qui no a l’escoleta. Quan hem passat llista, els infants van a esmorzar.

Una vegada han esmorzat, tornem a classe, ens rentem les mans i boca, i canviem els bolques si cal. Tornem a cantar una altra cançó, i ens rentem les dents. Després, depenent del dia de la setmana que sigui, els infants fan psicomotricitat, joc heurístic, veuen una pel•lícula, o realitzen una proposta (de pintura, joc, etc). Quan finalitzen aquesta activitat, surten al pati si fa bon temps una estona. Al tornar, tornem a canviar-ne bolquers si cal, i beuen aigua.

A partir d’aquest moment, els infants que no es queden a menjar se’n van amb els seus pares, mentre que els que si es queden, mengen. Al terminar de menjar, tornem a classe i ens rentem boca i mans.

El dia finalitza amb una estona de joc lliure mentre que els pares dels infants que queden a l’escoleta encara, venen a recollir-los.

Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?

Les decisions de com s’ha d’ensenyar i avaluar es tomen entre tot l’equip educatiu de l’escoleta.

Les aules estan organitzades per l’equip educatiu segons l’edat dels infants; hi ha una aula per als nadons, altra per als infants de 1 a 2 anys, i altra per als més grosso de 2 a 3 anys. Les rutines també tenen un horari prefixat per a donar una estabilitat a l’infant i per a que adquireixi la seva autonomia a l’hora de realitzar les tasques que toquen en cada moment.

El que fa cada dia a l’escoleta amb els infants, està programat, encara que això no vol dir que es compleixi tot, perquè no es pot programar l’estat de cada infant. Si un dia arriben i ningú vol pintar, la proposta de pintura no tindrà èxit, i haurem de buscar-ne una altra que els agradi més.

Entre els infants hi ha molt bona interacció, inclòs amb un company que te Síndrome de Down, l’estimen molt, i li porten coses per a que jugui perquè aquest encara no es desplaça. La interacció amb la mestra es bona, els infants la atenen, responen a les seves peticions dintre del que cap (ja que no hem d’oblidar que els infants tenen entre 1 a 2 anys), però en general respecten els temps de les rutines, del joc, de la higiene, del menjar, i aquesta fa el mateix amb els infants.

Amb les famílies n’hi ha un continu contacte, tant a l’arribada com a la sortida, en les propostes de fer sortides junt amb l’escoleta, etc. Cada infant té fora de la seva aula un lloc on deixar les seves pertinències, i una pissarra amb els seus noms on l’educadora deixa constància als pares com han menjat els infants, si han fet pipi o caca, si necessiten alguna cosa per a l’escoleta, i demés peticions.

Pel que fa al pla d’acollida, l’escoleta actua de la següent manera; els infants nouvinguts arriben el primer dia amb les seves famílies, i aquests resten a l’aula amb la seva família. Cada dia que passa, el temps de l’estància de la família junt amb el seu infant a l’escoleta, va disminuint. Altra cosa que es fa, es que els infants poden arribar a l’escoleta amb els seus objectes de transició pertanyents, i una vegada arriben, se’ls fa guardar a una capseta individual que tenen cadascun. D’aquesta manera el trencament del vincle amb la família durant l’estància a l’escoleta se’ls fa més fàcil, perquè tenen el seu objecte amb ells.

Imatge d’infant:

Per a jo, un infant és un món individual, ple de sorpreses, de ganes d’aprendre, d’experimentar, d’explorar el món, d’adaptar-se a ell. És una personeta plena d’alegries, de pors, de plors, d’amor, de somriures per a regalar.