"Un niño siempre puede enseñar tres cosas a un adulto: a ponerse contento sin motivo, a estar siempre ocupado con algo y a saber exigir con todas sus fuerzas aquello que desea." Paulo Coelho.

lunes, 23 de abril de 2012

Valoració de les meves pràctiques

Fins aleshores, les meves pràctiques han evolucionat favorablement. Totes les pors del principi, les d’abans de començar, han desaparegut. Tot això gràcies a la bona rebuda que he tingut al centre per part de les educadores; m’han ajudat en tot el que han pogut, sempre estan atentes de que estigui bé i no necessiti res, m’han facilitat moltes tasques, i el millor de tot, es que m’han tractat com una més del centre. Jo mai havia treballar, només havia cuidat d’alguns boixos perquè els seus pares treballaven i demés, però dins del mon laboral no he treballat mai. Per aquest motiu, les pràctiques m’han iniciat també en aquest mon, el tenir l’obligació d’estar-ne puntual a un lloc, de complir unes hores de feina, de realitzar la teva tasca com educadora el millor possible, de ser capaç d’autoavaluar-te cada dia per a poder millorar, d’aprendre de les situacions i dur-les el millor possible, etc. Però aquesta professió no és com d’altres, no et passes un matí emplenant papers, ni assentada a una cadira davant d’un ordinador; estàs tractant amb personetes, personetes per a les quals tu ets el seu model a seguir, personetes a les quals has d’inculcar-lis uns valors, a les que has d’intentar satisfer totes les seves necessitats i demandes, als que has de saber escoltar, observar, entendre, etc. Pel que fa a l’experiència he agafat ja molta, ja duc la classe tota sola, amb l’educadora com a persona de suport. La meva relació amb els infants és molt bona, cosa que facilita que pugui tractar amb ells d’una millor manera, encara que hi ha moments que es descontrolin perquè és normal. Són infants d’un a dos anys, entre ells hi ha grans diferències pel que fa a les seves característiques; uns no entenen a vegades el que els vols dir, bé perquè no saben català, o bé perquè encara no entenen tot. Uns ja mengen sols i d’altres encara no, uns segueixen millor les rutines del dia i d’altres no. Però cada infant és un mon, i s’ha d’intentar respectar la seva individualitat. La meva tutora de pràctiques, va tindre una reunió amb la meva tutora a l’escoleta on realitzo les pràctiques, i els resultat d’aquesta reunió va ser molt favorable. La meva tutora de l’escoleta va comentar-li que tinc bona relació amb els infants, mestres i equip educatiu en general, que tinc bona predisposició a portar a terme activitats, i que ja sóc capaç de portar l’ aula sola, amb tot el grup. Encara hem queda un mes per endavant, el qual aprofitaré al màxim per aprendre molt més del que ja he après. Cada dia que passa a l’escoleta s’aprèn una nova cosa, a partir d’observacions, de fets, d’actes... la veritat que estic molt contenta amb el centre que m’ha tocat, amb les meves companyes del centre, i sobre tot amb el meu grup d’alumnes, encara que sempre que tinc una estona hem vaig a visitar-ne als nadons i als grossos, perquè també me’ls estim molt.

No hay comentarios:

Publicar un comentario